Aquest és el resultat d'unes quantes sèries de 300m. El principal culpable d'aquest doble assassinat (Xavi) no surt a la foto però es va encarregar de marcar el ritme i fotre la bronca quan tocava perquè les dues vícitimes acabessin les sèries en els temps marcats.
Sens dubte, aquesta és la imatge del treball, del patiment, de l'esforç que es necessita per arribar allà on et proposes.
L'esport no és matemàtica, però jo sempre he pensat que el que guanya les competicions sempre és el que entrena més, el que pot acumular més quilòmetres i més ràpids. El que dia rere dia és capaç de posar el seu cos al límit de l'extenuació per acabar aquella sèrie, quan les cames diuen prou. Aquell que quan es lleva al matí li fa mal tot, però que puja sobre la bici per fer els primers quilòmetres del dia, que de ben segur no seran els últims.
Salut i kms...
4 comentaris:
Jajjajajaj... una imatge val més que mil paraules! Tot ESFORÇ té la seva RECOMPENSA.
Salutacions.
Jo no puc sortir a la foto pq algú l'havia de fer!!!
aixo avui??? No amb dona pas!!!
QUe sabem del sopar????????
Publica un comentari a l'entrada