El divendres vaig anar a fer-me una revisió mèdica, lo típic: analítica, la pressió, quatre preguntes i un cardiograma.
L’anècdota, va ser quan em van fer el cardiograma. Em van posar tots el cables, i jo veia que l’infermera li passava alguna cosa. Em tocava el cables, tocava la pantalla, imprimia, renegava, ... Fins que li vaig preguntar:
- ¿Passa alguna cosa?? - Ella em dir que li semblava que la màquina no funcionava.
- ¿quantes pulsacions tinc, 36-37?? Es va sorprendre i em va dir que la màquina li deia 35, però que no podia ser. Va venir un altre metge, fins que jo cansadet, li vaig haver de dir que era triatleta i que era normal.
Al final va venir una doctora que m’havia vist pel diari i va donar l’ok.
Des d’aleshores he estat pensant amb les meves pulsacions. Si en tinc tan poques, com és que sigui tan paquet??? Hauria de córrer una mica més no???
Finalment ho he descobert, és per culpa del Míster que em té por i no m’entrena bé.
Ara ja estic més tranquil.
L’anècdota, va ser quan em van fer el cardiograma. Em van posar tots el cables, i jo veia que l’infermera li passava alguna cosa. Em tocava el cables, tocava la pantalla, imprimia, renegava, ... Fins que li vaig preguntar:
- ¿Passa alguna cosa?? - Ella em dir que li semblava que la màquina no funcionava.
- ¿quantes pulsacions tinc, 36-37?? Es va sorprendre i em va dir que la màquina li deia 35, però que no podia ser. Va venir un altre metge, fins que jo cansadet, li vaig haver de dir que era triatleta i que era normal.
Al final va venir una doctora que m’havia vist pel diari i va donar l’ok.
Des d’aleshores he estat pensant amb les meves pulsacions. Si en tinc tan poques, com és que sigui tan paquet??? Hauria de córrer una mica més no???
Finalment ho he descobert, és per culpa del Míster que em té por i no m’entrena bé.
Ara ja estic més tranquil.
A la fot podeu veure el cristian i jo (Xavi) a punt d'anar a correr pel Central Park de Nova York.
Xavi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada