Palmarès

- Campió d'Espanya elit de duatló carretera 2010
- Subcampió d'Espanya elit duatló carretera 2011/2012/2013
- Campió d'Espanya júnior de triatló 2010
- Subcampió d'Espanya sub 23 de triatló 2011
- Subcampió d'Espanya sub 23 duatló de carretera 2011
- Campió de Catalunya de duatló carretera 2010/2011/2012 /2013
- Campió de Catalunya de duatló de muntanya 2011/2012/2013
- Subcampió de Catalunya de Triatló 2012
- Subcampió de Catalunya de Triatló de Muntanya 2012
- Guanyador de la Lliga Catalana de duatló de carretera 2010/2012
- Guanyador de la Lliga Catalana de duatló de muntanya 2011

diumenge, 22 de febrer de 2009

Jordi Lopez El Gran!!!

Jordi ets un crack!!! 2:44'43"!! "no hace falta dises nada más"!!

Relat de la Marató
La Marató de Sevilla es talismà per a mi, un dia un bon amic meu madrileny amb va dir que qui busca un objectiu en aquesta, hi ha el 80 per cent de possibilitats més d’aconseguir-ho aquí que en qualsevol altre lloc, entre moltes altres coses el motiu que amb donava, i que es l’ esloguen de la cursa es que “Sevilla no tiene muro”. Li vaig fer cas, la veritat es que sempre que he corregut a Sevilla mai he trobat aquest maleït obstacle pel camí...

Fa ja dos anys quant em vaig proposar baixar de 2h45 vaig decidir provar-ho a Sevilla, però un embolic espectacular per culpa dels dos equips de futbol de la ciutat per jugar allà l’estadi va fer canviar la data de la marató varis cops i vaig desistir i provar sort a terres valencianes.

Com sempre vaig confiar segament en el nostre súper mister per fer la planificació, un entrenament perfecte que no vaig poder reflectir a la cursa al petar el piramidal al Km 38 quant allà vaig arribar amb un minut de marge per aconseguir-ho. Com que sóc força cap quadrat vaig decidir anar quatre setmanes desprès a Rotterdam, però de nou la mala sort em va fer deixar de somiar, una temperatura inèdita de 35 graus em va fer espetegar contra la muralla holandesa.

A partir d’aquí les coses es van torçar encara més, la mala sort em va acompanyar una bona temporada més, i preparant Donosti una greu lesió amb va deixar "ko" més de tres mesos, i els més importants de la temporada, novembre, desembre, gener i part de febrer.

Florència va ser l’objectiu d’un quants Roca Runnings l’hivern següent, per mi la preparació d’aquesta marató serà la millor de la meva vida, amb implicació absoluta del Roger i amb un grup crec que perfecte per fer una bona preparació, amb el Llamas, el Vostè, Carpi i Sergio Burón que es va afegir, juntament amb el presi que ens va tirar les sèries més complicades, havia de ser la marató perfecte, quin luxe fer les sèries darrera del gran Roger Roca cada setmana.

Però la mala sort va ser altre cop la company de viatge, i el dilluns abans de la gran cita ingressava a l’hospital amb una gastroenteritis de cavall, alimentant-me de suero durant tres dies. Tot i això i gràcies als ànims del Roger i el Vostè, recent sortit de l’hospital cap a Florència, però.... la senyora marató va tornar a sentenciar-me i tot i arribar al km 30 amb opcions de somni, allà més que un mur amb vaig trobar amb tota la muralla Xina...

Per cap quadrat jo i tot i el desgast de quilòmetres que portava el meu cos, em vaig liar la manta al cap i desprès de mig parar set dies nova preparació i cap a Sevilla, per mi la marató més plana i ben organitzada de totes.

Vaig arribar a Sevilla amb 2650 km de preparació durant casi set mesos sense parar d'entrenar. El matí al llevar-me sabia que aquell havia de ser el meu dia i ni la Guàrdia Civil aconseguiria frenar-me en el meu propòsit de baixar de 2h45, que tornava a provar desprès de cinc intens i dos anys que hi anava al darrera sense èxit.

A l'arribar a l’Estadio Olimpico, encara no sé perquè es diu així, veig una pancarta que diu “si lo sueñas en Sevilla lo consigues”. Trobo el meu amic Abel Antón, que ha apadrinat la cursa, ell m’explica que farà el primers quilòmetres i m’anima a anar amb ell un tros. Fem l’escalfament junts i em diu que únicament em preocupi dels temps parcial km a km , que m’oblidi de passos de 10 i mitja.

Les sensacions eren excel·lents, mai havia estat tan bé, com sempre sortida caòtica però amb l’experiència dels altes anys surto a primera línia al costat del Rafa Iglesias, tot i això surto amb seny i el primer km a 3.58, perfecte. L’experiència em diu que vaig perfecte que és un dels dies que millor em trobo per córrer, el meu cap l’únic que pensa és anar sempre per sota de 3’53 i que avui és el meu gran dia, no hi cap res més. Passen els quilòmetres espectacularment ràpids no paro de passar gent que han sortit disparats, arribo a la mitja sense cap mena de patiment controlant en cada moment tots els meus moviments vull anar súper còmode i relaxat. Vaig bé, un pel lent el pas per la mitja però tinc clar que la segona serà més ràpida, es clar amb els kms que porto a sobre!

Fa calor però un vent fred i suau una mica molest la fa més suportable. M’és igual el vent, la calor i el que sigui, jo sempre he cregut que la marató si has fet l’entrenament bé i ho tens clar no t’ha de fer respecte, si et fa por et tombarà. Tu has de ser mentalment més fort que ella, es una qüestió de "coco", però sempre amb seny i paciència, les tres P que diu el mister.

Vaig trobant la meva dona i els nens que m’animen i amb donen avituallament, al km 31 apareix un Roca Running allà a la distancia, és el Jordi Carpi. Es posa al meu costat i no para d’animar-me. Em va agafant l’aigua i les esponges. És una zona avorrida de llargues avingudes i és bo portar algú al costat, he fet els 32 km completament sol sense trobar cap grup, tan sols m’ha passat una persona al km 24 i jo a desenes.

Al 32 és sempre el meu km, el que si arribo bé, aquí ja no amb para res, de sobte recordo que porto dos gels però vaig tant be que no hi he pensat, no els necessito però el prenc per si de cas, si que he pensat en els aminoàcids que fan la seva funció a la perfecció com sempre.

El Carpi em deixa al 35 i allà amb quedo sol altre cop i passo la primera crisis, ho sé quant veig que el km 36 "pico" un preocupant 3’58”, reacciono ràpidament, sense nervis, penso amb les pallisses que m’he fumut durant aquest dos anys sense recompensa i arribo al 37 altre cop a tope, 3’40”, el 38 3’42, 39 3’45, altre cop apareix el Carpi es un moment perfecte per trobar-lo, es la meva verge ja que vaig petat, les cames ja no estan per anar per sota de 4. Altre cop i com em va dir el Roger fa molts anys, la clau està dins el teu cap, i així és, les cames no van però el meu cap si que és capaç de pensar i posar la força de voluntat que no tenen les cames.

El Jordi fa la seva feina a la perfecció. Em
veu la cara de tocat i m’anima es posa a tirar més ràpid que jo i a mi amb serveix per intentar atrapar-lo i incrementar el ritme considerablement, el Km 40 vaig fatal tanco els ulls i no paro de pensar que és el meu dia, és l’oportunitat que no he tingut en dos anys i no la puc desaprofitar, intento sumar amb els dits el que em queda i si ho aconseguiré, sóc incapaç de fer els comptes, el Jordi em fa un crit i em diu “mira el túnel” de l’estadi, a ell no el deixen passar, em passa pel cap la imatge del meu bon amic Abel Antón en aquell mundial èpic, tanco els ulls i se que si no afluixo ha de sortir la marca. Entro a la pista i no puc mirar el meu rellotge però sé que ho he aconseguit. Queda una volta a l’estadi la gent crida però tan sols intento veure el crono de l’arc no vull mirar el meu rellotge amb fa por veure el que no volia que mai passés. De cop veig el 2h44’05 a l’arc d’arribada aixeco el braç encara puc passar a dos nois a la recta final, entro i 2H44’43”... ho he aconseguit, els dos anys de patiment han valgut la pena.

Un vegada més l’esforç té la seva recompensa, no sempre es així a la marató, una surt be i deu malament però avui la glòria em tocava a mi, i Sevilla altre cop ha fet justícia. Encara emocionat i fet "caldo" tan sols tinc al cap veure en quant he fet els darrers quilòmetres. Sorpresa! El 40 3’50, el 41 3’37 i el 42 3’29, els 195 metres en 42 segons.

Una bona part de l’èxit d’aquesta marca i també de poder aguantar tants mesos entrenant a tope és del Roger, que tot i que segueix pensant que estic sonat m’ha recolzat i com no, de tots el RRR que gràcies a vosaltres ja no entreno sol i m’heu ajudat a fer els entrenaments de qualitat uns ritmes que segur que sols no hagués fet.

I la gran pregunta: I ARA QUE??? Doncs ja en parlarem.....

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei Jordi moltisimes felicitats!!!!
Estas fet un krak, gran cronica, i la pregunta i ara que? Esperem a dimecres que si vens a l'estadi segur que tens ya 4 o 5 reptes per fer i enradar algu mes, jeje, pero es del que es tracta.
No deies que si feies sub 2:45, faries marato des sables, no vui dir res amb aixo e.
Sergio

MARTÍ-DOLORS-HUG ha dit...

Enhorabona i moltes felicitats!!! Excel.lent crònica, fa posar la pell de gallina!!! Ara a recuperar-te i a buscar un nou repte!!!

Anònim ha dit...

Moltiiiiissimes felicitats!!!
Aqui no hi arriba qualsevol.
Si algú ho mereixia eres tú, per insistència i convicció, ja que si no estàs convençut això no surt.
Excel.lent crònica de les sensacions i del èxit aconseguit.

Ara que?? descansar una mica, (no massa) i espero veure't dimecres per que m'ho expliquis.

FELICITATS EN MAJUSCULES.

Anònim ha dit...

Per cert, el que et FELICITA EN MAJUSCULES sóc el Vostè (vice).....

fins dimecres company.

Anònim ha dit...

IMPRESSIONANT!!
La veritat és que els entrenos que vas fer per la marató ja deien que estaves molt fort.
la marca que vas fer és espectacular. Ara disfruta una mica.
Ens veiem dimecres.
Presi

Anònim ha dit...

Moltes moltes felicitats,Jordi es increible el que has aconseguit i de la manera que ho has fet...Dos anys es molt temps,s'ha de ser molt fort mentalment i tu has demostrat ser-ho.
No tornis a escriure que m'emociono ostia!!!!
P.D Felicitar també en Carpí que ha demostrat ser una gran persona.
Joan Gabarró Bisbal