Palmarès

- Campió d'Espanya elit de duatló carretera 2010
- Subcampió d'Espanya elit duatló carretera 2011/2012/2013
- Campió d'Espanya júnior de triatló 2010
- Subcampió d'Espanya sub 23 de triatló 2011
- Subcampió d'Espanya sub 23 duatló de carretera 2011
- Campió de Catalunya de duatló carretera 2010/2011/2012 /2013
- Campió de Catalunya de duatló de muntanya 2011/2012/2013
- Subcampió de Catalunya de Triatló 2012
- Subcampió de Catalunya de Triatló de Muntanya 2012
- Guanyador de la Lliga Catalana de duatló de carretera 2010/2012
- Guanyador de la Lliga Catalana de duatló de muntanya 2011

dijous, 22 de gener del 2009

Des de l'exili

Quilòmetres i quilòmetres i quilòmetres. Aquest és el meu dia a dia a l'exili madrileny. Cada dia baixes a la pista i et trobes amb alguns dels millors atletes espanyols. També molts triatletes i duatletes.
Cada entrenament és una petita competició psicològica, perquè aquell que pateix a prop teu, aquell que et demana que li passis la sal a l'hora de dinar, aquell que dorm a l'habitació del costat i que dia rere dia et fa companyia en el teu exili particular; aquell serà el teu rival el diumenge que ve en qualsevol cros o mitja marató.
"Salen muchos, llegan pocos", diuen per aquí i és la pura realitat. Un grup de més de 20 atletes surt de la residència Blume en busca dels quilomètrics camins de la Casa de Campo. Tots vestits de gala, amb les últimes sabatilles que els hi ha enviat la marca corresponent i que pocs quilòmetres després seran canviades per unes de noves. Els mitjons llargs, l'última jaqueta tècnica, les ulleres de sol; sembla un anunci de televisió en què cada un intenta impressionar el seu rival amb el detall més petit.
Jo ho observo des de la distància. En part segueixo els mateixos cànons però per sort m'escapo de la rivalitat diària, tan sols estic aquí de passada.
Quaranta minuts després els primers rostres de fatiga van apareixent i el grup es redueix lentament. Com una aixeta mal tancada, gota a gota van caient del grup, ordenadament, alguns dels agosarats que han intentat seguir les llebres. Les converses desapareixen i les boques s'obren en busca de l'oxigen que els hi falta als pulmons.
Arribem al pont de la M-30 i la batalla es calma. Els semàfors reagrupen els atletes que no venen gaire lluny i entrem a la Blume semblant un grup compacte però en el rostre es marca l'esforç de cadascú. Alguns es treuen les malles per continuar més ràpid, els altres es treuen el dorsal perquè avui ja han competit.
Al final, a un ritme més alt, és el mateix que passa cada dia a totes les pistes.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

A tope Mister !!!
Tornaràs ben fi de Madrizz.

Tots aquest amb qui corres segur que porten unes ulleres superguapes, bambes ultim nivel, corren molt, etc...però cap d'ells pot dir que ahir tingués un grup de 15 atletes fent sèries de 500 con bojos per millorar les respectives marques amb l'únic objectiu de fer el Club modest al qual pertanyen una mica més gran...Ja els hi pots dir.!

Valeri

Anònim ha dit...

ole Valeri!!!!

Anònim ha dit...

espero que hagis deixat el llistó ben alt!!
Suposo que et vas posar a tirar en algun moment no???

Valeri m'has fet sentir els colors.

Xavi

Anònim ha dit...

Mister molt ànims per el REINO.
Vigila a la casa de campo heeeeeeee, no et distreguis, ja m’entens...

Molta sort i canya a tots!!!

Joan Pera ha dit...

Hola mister, també els hi pot dir, que des de la distància de les platges del passeig maritim de Sant Pol i Pineda, també tens atletas que intenten superar-se dia a dia, minut a minut, segon a segon, ells mai seran campions olimpics, ni atletes de luxe,i a sobre es pagaran ells les seves ulleres de sol, però també seran per sempre, atletes que en el fons de les seves venes, també habien sommiat ser algún dia campions olimpics.
Una abraçada mister
Joan Pera