Palmarès

- Campió d'Espanya elit de duatló carretera 2010
- Subcampió d'Espanya elit duatló carretera 2011/2012/2013
- Campió d'Espanya júnior de triatló 2010
- Subcampió d'Espanya sub 23 de triatló 2011
- Subcampió d'Espanya sub 23 duatló de carretera 2011
- Campió de Catalunya de duatló carretera 2010/2011/2012 /2013
- Campió de Catalunya de duatló de muntanya 2011/2012/2013
- Subcampió de Catalunya de Triatló 2012
- Subcampió de Catalunya de Triatló de Muntanya 2012
- Guanyador de la Lliga Catalana de duatló de carretera 2010/2012
- Guanyador de la Lliga Catalana de duatló de muntanya 2011

dilluns, 13 d’abril de 2009

Passejant per "le France"

Això és l'unic que es pot dir que he fet aquests dies: passejar per França, perquè per desgràcia no he pogut fer gran cosa més.
Vaig arribar el diumenge a París, per desplaçar-me us 250km en direcció Chateuraux, allà es feia la segona jornada del Gran Prix francès de duatló, la lliga de duatló més important del món. En aquesta prova, que es disputava sobre la distància olímpica hi eren presents els millors duatletes del món, principalment els portuguesos, francesos i belgues, a part dels australians, algun anglès i un català que avui feia el seu debut.
Formo part d'un del millors equips el Mulhouse Olimpique Tri, que lluitarà, com cada any per aconseguir el títol.
En aquestes proves el més important és l'equip, s'assembla a una prova ciclista, ja que es treballa conjuntament amb l'objectiu de guanyar per equips. Tan sols un detall, no hi ha podi individual, tan sols per equips.
Jo estava il·lusionat amb el meu debut en la millor lliga del món, però he tingut mala sort. Després dels primers 10km de cursa a peu, amb bones sensacions i posicions capdavanteres en tot moment, quan he agafat la bici i em disposava a començar el segon tram de cursa, m'han envestit per darrera i m'han fet caure, juntament amb la bici, a la qual se li ha destrossat el canvi, i és clar no he pogut continuar. Quina put...!!

Poc a poc vaig passant per totes les calamitats possibles, i ben aviat amb tocarà la bona sort, o això espero...

Per cert, el Mulhouse, el meu equip, tan sols ha pogut ser tercer i ha gunyat la prova el nostre gran rival, el Marville. Imagineu-vos la rivalitat Barça-Madrid i multipliqueu-la per deu!! Un petit detall, el que m'ha envestit per darrere era del Marville, "no hace falta dices nada más"...

Bon sua!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Sempre després de la tempesta ve la calma, el nivell i la qualitat hi són sobradament, aviat acompanyarà la bona sort, i esperem que sigui al campionat d'Espanya.

Molta sort!!!

Anònim ha dit...

jajaja, el d'abans sóc jo.....

Vostè.

Anònim ha dit...

Ànims!!! La setmana vinent a tope!!!
Pep.

Anònim ha dit...

Estem tots amb tu mullhouse!!!!je je je
Anims Roger que els quilometres sempre acaben posant les coses al seu lloc.


Joan Gabarró