CRÒNICA DEL IRONMAN DE ROTH!!!!

Bé..encara  no he paït tot el d'aquests dies ,però en resum la cursa en la meva pell va ser una cosa com aquesta:

4:00 del matí: sona el despertador...

4:05 del matí...sona el segon despertador....

4:10 tercera alarma...Sembla el principi d'una opera. És la meva opera prima, és el dia, mentre penso que alguns  dels meus amics ara deuen estar en plena nit de jolgorio, o començant-la, al menda lerenda li toca esmorzar. Un bol d'arrós blanc...pa amb nutella i de postres nervis, mooolts nervis, un bol enorme de nervis!

4:45 Carreguem el cotxe amb el personal, les bosses vermelles on hi marca "BIKE" en blanc. No sé perquè, però tinc l'impressió que anem tard, tot i que  sé que anem "in time"..el cap ja no està per osties, vol començar sí o sí. 

5:30 Arribem a l'entrada del pàrquing del costat on es neda. Buff....pell de gallina...caravana de cotxes per tot arreu, centenars de triatletes, milers de supporters s'encaminen com formiguetes, tots en filera cap al cau...la zona de boxes. Peregrinació lenta, a passos petits per uns i laccelerats pels altres. Casi en silenci, només se senten paraules de "a prisa a prisa"  en mil llengües diferents i a la llunyania la música dels boxes. Moment de "ostia nen la que se't ve a sobre....busca unes mates; YA!" A meitat del pont que després creuarem per sota nedant em despedeixo dels meus suporters nº1....els PAPES...una abraçada llarga i dos petons d'ànims que m'hauré de racionar amb mesura perquè m'aguantin al cap durant tota la cursa.
5:50 Entrem a boxes...en 20 segons perdo l'Eli de vista...està igual  de nerviosa que jo...però sé que li anirà molt millor del que es pensa. Vista ràpida a tot el "bike park", sembla una colònia d'abelles, 3000 cossos fent el mateix, alhora nerviosos, alhora emocionats, alhora...Segueixo amb lo meu... al meu llloc, tot està ok...deixo la bossa vermella amb la resta, i em quedo amb el neoprè, les ullers i el gorro: el "traje de faena". Torno a buscar l'Eli per desitjar-li sort! Allez c'est partie pour toi!! ella surt 20min abans que jo. La deixo...nerviosa pero segura. Jo en canvi filo corrents cap al W.C...on els mes nerviosos com jo, encara tenen una paraula a dir!

6:45 Surt l'Eli...em toca a mi.

6:55 M'encamino cap a la zona de sortida...sol...joder...quin respecte...

7:00 Tots els gorros taronges estem en filera a la sortida, dins la gàbia, amb ganes de sortir, últims estiraments...mirades al terra, al voltant, entre nosaltres. Cadascu intenta saber a quí seguirà a la natació, quí li tocarà els peus a quí durant una hora. Amb quí sincronitzarà les brassades i respiracions. Amb quí  creuarà les mirades a 5cm sobre l'aigua, mentres intenta agafar el màxim d'aire possible.

7:05...Nen...s'han acabat les tonteries...em dic mentalment i en honor al Gispert : "com va dir Cruiff  a Wembley als seus jugadors: vamos chicos salid y disfrutad...." em poso a primera fila..."pa chulo-chulo mi pirulo!!"L'Speaker anuncia la nostra sortida..."gallina de piel" altra vegada...3..2...1..BWwwwwWwEEeeeePP!!! Bocinazo de sortida!!! 3800m de natació AATAAAACAAA Marco!!! Neda-neda!!! pensa...Philippe, Fabien, Jêrome, Yves...m'ha d'haver servit d'algo nedar amb vosaltres! 1-2-1-2-1-2...seguir  peus, esgarrrapar peus, empassar aigua, buscar la corrent, evitar osties a mansalva. Començo a passar gorros d'altres colors, mola! vol dir que vaig ràpid...passo les 2 boies d'un extrem i, sota el pont enfilo la tornada per l'altre costat del canal. Mas de lo mismo, y yo  a  mi rollo! Al cap d'una estona, passo l'altra inflable que marca que només ens queden escassos centenars de metres fins la sortida de l'aigua.

8:04 -aprox- surto de l'aigua estirat per tres voluntaris que literalment t'arrenquen com una ceba! corro com un pato mareao per la catifa que porta a la T1, i de camí agafo la meva bossa vermella de "BIKE" sense parar de correr. Dins la carpa una voluntària m'estira la bossa de les mans i em posa tot el que tenia sobre una taula ,mentres jo em trec el neopré,perquè no perdi temps, joder! et sents pro i tot, com mola!!M'entaforo tots els gadgets a les butxaques i GO! a buscar la Kabrona que m'espera amb ganes de gresca!! Primers metres en bici...encegat com tot!!ajaja!! GO!GO!GO!....i encara més quan sento el meu pare "venga MAAaaaRccc!!"...ni l'he vist, però l'he sentit....entre centenars de persones l'he sentit! però "yo al tajo"...M'esperen 5h de bici..a machete però amb cuidado

10:00-aprox- M'acosto al km 70...no vaig malament, però tampoc a gust del tot, a part al km 3 m'ha saltat el tubular de recanvi, les eines i la manxa, i he hagut de tornar enrere uns 400m a buscar-ho tot desparramat per terra!"chikipunto menos pa mi!" S'acosta el moment que  esparava....un cartell anuncia "ARE YOU READY FOR THE SOLAR EXPERIENCE?" uiii...la mítica Solarenberg...un repecho de 700m mesumenus on si no et sens Marco Pantani..és que no tens sang a les venes! centenars o quasi mils de persones et fan passar en bicicleta per un passatge on nommñes hi caps tu...TU ets el protagonita! tothom t'anima amb el "HOP! HOP! HOP!" a cada cop de biela que fas, vas sentint el teu nom cridat amb mil accents diferents. Nus a  la gola, cara de gilipolles, "con ojos tan abiertos que te cabe una sandia por el culo!! que dirien muchachada-nui! Disfruta, Marco, disfruta! 

11:30 Sembla mentida però en mig d'una baixada al principi de la segona volta...he vist una senyera catalana i darrera saltant com un cangur  hi ha ma mare i al costat el meu pare! tooOOmAA!!! gràcieeess!!!more energy!! mas madera que és la guerra!! 
12:00 Marco està fins els ous de la bici...porta140km...avançant a autentics pelotons a cada pujada i sent avançat per alguns animlas nòrdics de 2m d'altura i amb bieles de 200 cm mínim. Hi ha autèntics avions! però jo com una avioneta petiteta vaig piano-piano...tripi-trapa...menjant km...tot i que no agust del tot!sort que a s'acaba!

13:10 Allez! veig l'arribada de la bici, penso en treure'm les espardenyes de bici en marxa, com sempre, per baixar i sortir corrents, però m'acollono...jajaja!! vaya tela!! Salto de la bici, i un voluntari me la pren de les mans...jo corro en direcció  la carpa de la T2 i de camí un  altre voluntari em dona la bossa blava del "RUN", bona sincronia! Entro a la carpa on una tercera voluntaria em  fa seure en un banc i em tira tot lo de dins la bossa a terra perquè agafi el que em fa falta per afrontar la marató. Mentres m'enfundo dins les espardenyes, la dona em posa cremeta de sol per l'esquena "li faré un monument a aaquesta dona! penso per mi...". Ala!! Mp3 a les butxaques, 6 gels, dorsalet, la gorreta de jugador de Poker i amb 42km de correr per davant! 

13:20...Primers km de la marató...bueh!! ala la tàctica: sortir a 5:00 i a cada avituallament aigua+cola+aigua...i per començar  un  ibuprofeno! tinc pànic pel genoll...però l'he dixat reposar prou, l'he mimat, cuidat punxat, la Debo i tot el cauteret Fisio team me l'ha repunxat-recolocat-remirat...espero que aguanti! go-Knee-GO!

15:10 aprox...km 20 ...M'he creuat amb en Llibert al km 15! m'ha animat!! allez..no vaig malament i acomplint els parcials....entre 4:55-5:10 el km i caminant dins els avituallaments! funciona! i el genoll em respon...però fa molta calor....espereo que no em pegui massa bajon!

16:00 aprox... m'he tornat a creuar amb en Libert!..però ja no vaig tant fresc...començo a pillar...tinc moments de fatiga seria, porto endrapats uns quants gels...però de tant en quant em pillen bajons molt serios....però ho veig clar...ho començo a veure mooolt a prop!

16:30 aprox...això s'acaba...però queda encara casi un 10.000! ja no corro tan fi com al principi...però el cap tira endavant....el genoll un 10 per ell!..hop, hop,hop!
Últims km corrent per dins Roth...km 39...pels carrers, ambient increible, taules i taules  amb gent asseguda al voltant  del recorregut...gent que crida el teu nom, aixeca la gerra enorme de cervesa,   t'anima...uf...i al fons en una pujadeta torno a veure la bandereta vermella ai groga...i els meus pares darrera!!! són allà!! han fet 1200km per veure'm...uff...mai es faran la idea com els agraeixo..tot! m'animen, em criden, dona ales!! Km 40...ja de baixada...mal de cames, però és igual, van soles...veig les valles que anuncien l'últim km! ja està! està fet...no queda res! hop!hop!hop!ja fa estona que m'he tret la musica de les orelles per poder sentir l'ambient, BRUTAL! entro a l'estadi i ja! 300m...l'espeaker anuncia la meva arribada!!! vaia passada!! ha valgut la pena!..100m última corba dins l'estadi! em venen al cap tantes coses...imatges sentimets d'aquests últims mesos...i en YA! estarà fet!!...40m-30m-20m-10m...últims passos!! disfruta Marco....t'ho mereixes!!És el  meu dia! Aixeco els braços a l'aire... FINISHER!!! i sub-10....puc estar content de mi, no??!!


LA Post-Ironman....
Entro a la zona de "relax" post arribada, on em reben amb una birra de litro!ttoooma!! això sí és calitéeee!!jajaja!! agafo algo de menjar, miro el meu resultat  en uns ordinadors que hi ha hablitats per això...comento la jugada amb un belga i un suís, vaig a que em facin un massatge a les potes,  em dutxo, menjo algo més, recullo el meu certificat de finiher i surto de la carpa a buscar els meus pares! Em reben amb una gran abraçada i anem a la zona d'arribada a esperar  l'Eli....encara li queda una estona però no tardarà molt. En aquestes que a algú se li acudeix obrir l'aixeta de l'aigua i de cop...200milions de litres d'aigua comencen a caure dels núvols....una tormenta increible comença aa caure...parasols volant per tot arreu, gent aixopluugant-se sota els arbres...Deixo la meva mare a resguard sota un parasol que encara resisteix la tormenta i pujo amb el meu pare a un pont metàl·lic sobre de la linia d'arribada, estem una mica tapats de la pluja. Seguim esperant l'Eli...li deu quedar una mitja hora...i estem completament empapats...Començo a tenir fred, el cap em dona voltes, de cop...m'assec a terra sobre el pont, les cames no m'aguanten...em costa respirar i estic blanc com el paper. Li dic al meu pare que vaig amb la mare a la creu roja...alguna cosa no va bé. Ell es queda per veure l'Eli arribar i fer-li fotos. Vaig sota el diluvi universal agafat de ma mare fins la porta de la carpa on es la creu roja....ella es queda fora perquè espero soritr en poc i a més no la deixen entrar...All+a dins m'estiren en una llitera i poff....perdo la noció del temps. 1h més tard i després d'enchufar-me una ampolla de suero entra l'Eli...brutal!! ha acabat en 12:26min....una makineta...però no l' he pogut veure acabar...:(...el metge decideix posar-me una altra ampolla de suero perquè la tensió no em puja ni volent....Hora més tard....acabo l'ampolla....però ho vomito tot-tot-tot...vaia desastre! però em trobo moolt millor! així que el metge em dona permís per sortir! Abandono la carpa mig aguantat per l'Eli i fora em trobo amb la family i la mare de l'Eli. Vaia dia! un GRAN DIA!


ENHORABONA SUB-10 HORES!!!!! I A MÉS A MÉS  RECORD DEL CLUB!!!