PARLEM AMB ROGER
SERRANO
A manca de un
parell de setmanes per el campionat d’Espanya de Triatló parlem amb aquesta
jove triatleta de només 21 anys que enguany esta fent una gran temporada
 |
| EL PROTAGONISTA, ROGER SERRANO |
Com classificaries
la teva temporada actual, plena de victòries i pòdiums a gairebé a totes les
curses?
Aquesta ha sigut una gran temporada. He assolit dos
títols absoluts molt importants, a nivell nacional i autonòmic, i molts pòdiums
en carreres de la lliga catalana i espanyola, però el que més ressalto és que
m’he pogut demostrar ami mateix, que amb esforç, constància i sempre amb ganes,
puc arribar a aconseguir grans fites. Clar, si ho he pogut fer en l’àmbit
esportiu, per què no en la meva professió?
Has assolit els
objectius que qualsevol esportista es planteja al inici de la temporada?
Realment
els meus objectius no eren guanyar cap cursa, sinó entrenar i millorar en les
disciplines. La temporada passada estava molt lluny d’aconseguir la forma
física que tinc ara mateix i la veritat no pensava en que pogués guanyar cap
d’aquestes curses.
No
se quins objectius tenen els demés esportistes, però de ben segur que jo he
assolit els meus i amb creix!
Quina consideres la
teva millor cursa del any
I la pitjor, perquè?
La
millor cursa, sens dubte, ha sigut el classificatori pel campionat d’Espanya.
No la considero la millor pel resultat, ja que vaig quedar tercer, sinó perquè
en aquella cursa em vaig adonar de que els entrenaments estaven donant els seus
fruits. Vaig ser capaç de donar la cara en la major part del circuit en bici,
escapat amb quatre companys més i
culminar la cursa amb una magnifica cursa a peu, on tot i patir una
petita davallada moral, vaig adonar-me’n de que ja m’acostava al nivell dels
esportistes que fins ara eren referents llunyans.
La
pitjor cursa, no per sensacions, sinó per estrès i per acabar enfadat, va ser
el campionat de Catalunya de triatló cross, on la mala organització va fer que
em perdés múltiples vegades i em passés pel cap la pitjor sensació que un
atleta pot tenir mai: pensar en la retirada. Puc acabar l’últim, que mai
deixaré de somriure, però acabar enfadat i amb ganes d’haver-me retirat...és el
pitjor que em puc esperar!
Vas a Pontevedra
amb algun objectiu concret ¿ top 10
, top 5 , guanyador ……
Vaig
amb l’objectiu de poder sortir en el primer grup de l’aigua, de poder lluitar
sobre la bicicleta amb noms com Javier Gomez Noya, Fernando Alarza, Mario Mola
i que em facin treure la llengua abans de començar a córrer. Vull veure com es
baixen a córrer al meu costat i vull que m’ensenyin tot el que em falta per
poder estar al seu nivell. Com més
ràpid i més temps en treguin a la cursa a peu, més ganes tindré d’entrenar per
la temporada següent, i així, fins que pugui entrar a meta amb ells.
La
posició no és rellevant.
Qui consideres que
son les teves rivals mes importants, i que to posaran difícil a l’hora de
aconseguir un bon resultat?
La
veritat és que l’únic rival a batre sóc jo mateix. Competeixo en categoria
sub-23, i això vol dir que competiré contra Mario Mola, Fernando Alarza,
Vicente Hernandez, Uxío Abuín i Ricardo Hernandez entre molts d’altres, tots
ells triatletes internacionals i la majoria d’ells amb podis en carreres
internacionals.
El nivell és massa elevat com per poder o
voler buscar-se un rival...
La preparació per
aquesta prova, va per el bon camí?
Per
molt bon camí! Tot i patir una petita complicació muscular que m’ha fet baixar
bastant la càrrega d’entrenaments d’aquesta última setmana, la pretemporada que
he realitzat i tot el transcurs de la temporada m’ha fet arribar a un nivell
que puc considerar més que excel·lent en comparació a l’any passat.
Dins de aquest mon
del duatlò i triatló quin esport consideres que domines millor i quin es el que
et costa mes ?
Ara
mateix sobre la bicicleta és on estic més còmode i quasi que podria dir que
corrent a peu començo a tenir més confiança que nedant. És graciós...Un nedador
que diu que te por de l’aigua!
Explica una mica
els teus entrenaments que t’han dut a aconseguir que la temporada de la forma
que ho estàs fent.
Una
setmana, per posar un exemple, de la preparació per aquest campionat d’España
ha sigut 95km de carrera a peu, 300km de bici de carretera i 20km de natació.
No
totes les setmanes han sigut igual d’intenses ni igual de voluminoses, però més
o menys totes s’han acostat a les 20 hores d’entrenament. Quan no corro tant,
vaig més en bici, i al revés.
Penso que
mentalment estàs molt segur de tu mateix. Que a canviat amb tu, al entorn que
hagis tingut aquesta transformació tan positiva en aquesta disciplina esportiva?
No
ha canviat res importat, simplement me n’he adonat que entrenant m’ho passo
molt bé i que el triatló és tot un estil de vida. És evident que ho compagino
amb la carrera de fisioteràpia i amb la música, i crec que el haver trobat
l’equilibri entre totes aquestes tres coses m’ha donat una confiança molt gran
a l’hora de fer les coses. També he de dir que no tinc cap mena de pressió en
quant a resultats esportius, ja que tinc claríssima la direcció de la meva vida
i del meu futur laboral, i crec que això em dona encara més confiança a l’hora
de competir i entrenar. Ho faig perquè m’aporta només coses bones.
Et sents en forma
amb molta il·lusió per fer-ho be . com van les darreres molèsties muscular que
has patit. Oblidades, fent la guitza, encara?
Aquesta
setmana encara he notat alguna molèstia. He anat amb compte a l’hora de triar
els terrenys d’entrenament a peu i els ritmes de les series, però passada
aquesta setmana he vist que la limitació que m’ha aportat quasi ha sigut un
benefici ja que portava una mica massa d’entrenament a sobre. M’ha anat bé per
descansar físicament i adonar-me que em puc trobar molt més ràpid en quant a
sensacions.
A banda del
campionat estatal, tens alguna cursa mes abans de finalitzar la temporada??
La
setmana que ve intentaré anar a la triatló de Banyoles a entrenar la distancia.
No tinc intenció de fer el sector de run perquè podria ser una mica massa
carregant.( al final i tot entrenant va acabar en segon lloc absolut)
Després
del ct. D’Espanya hi ha un parell de curses que m’agradaria fer, tant per aquí
Catalunya, com fora, com el ct despanya de triatló sprint, però esperaré a
veure que passa a Pontevedra per decidir si acabo o no la temporada.
Vols afegir alguna
cosa mes està a les teves mans
Afegir
que estic molt il·lusionat i amb moltes ganes d’acabar la temporada per
començar la següent amb més força!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada